Va ser a la tardor del 1707 i encara volen

cendres pels mateixos carrers, les classes

populars contra les tropes del rei, les pedres

ho recorden quan avui les prenem.

Avui com ahir, avui com demà, el mateix camí,

el mateix combat.

Va ser la primavera dels anys que hem viscut i

encara veig com brillen avui els teus ulls, quan

prenem els carrers, escenaris d'un temps, revoltes

que han tancat les ferides dels teus punys.

Avui com ahir, avui com demà, el mateix camí,

el mateix combat.

Tot el que has viscut, tot el que has cregut, a

dins dels teus ulls, a dins dels teus punys. I la

nostra revolta mai no podran aturar, els nostres p

unys alçats mai no podran abaixar, els nostres

somriures mai no podran esborrar, la nostra actitud

sempre serà de combat. I mai no deixes mai de lluitar

contra el poder, mai no deixes mai de plantar cara

al poder. Ahir, avui i demà sempre contra el poder!