Ple està el camí de solitud

entre els barrancs d´albades tristes

allà on la nit canta als estels

versos robats del teu somriure

Davant del mar et vas deixar

penes de sal i trist esguard

i seguint els fars dels horitzons

vas navegant perdut

perseguint el teu rumb...

Una nit més t´he navegat

enter barrancs d´albades tristes

allà on el mar escriu al far

cartes d´amor en versos lliures

A la vall blanca em vaig deixar

fermes arrels i un trist record

i sembrant la terra amb les cançons

vaig caminar perdut

perseguint el meu rumb

vaig caminar perdut...

Però aquesta nit la soledat

del vell camí ens ha retrobat

i collint els fruits de els cançons

hem cantat junts

al vent que assola el nostre món

hem cantat junts al vent...