Letras de Xavier Culubret



Nits de lluna plena de Xavier Culubret - Xavier Culubret



Una nit de lluna de lluna plena

en un bosc que feia pena.

Érem jo i els meus amics

I un guarda-boscos pixapí.

Un llop petaner, va sortir de la cova

Ens va perseguir, ens va fer córrer.

Va fer el seu crit de guerra, jo vaig fugir,

el llop em va seguir i em vaig fer pipí...

I es que estava ben cagat

Davant aquella enorme bèstia

en un arbre enfilat

I la tenda a 200 metres.

El més fotut, però

La branca que tenia clavada al cul,

I el pitjor de tot

una glà que em va caure a l'ull.

I un aglà a l'ull.

En les nits de lluna plena

La segona en aquell bosc

Vaig passar-m'ho de puta pena

Quina mala sort!!!!

Lluna plena no tornis més

Que jo sóc molt desgraciat, ja ho saps

No em miris així, que m'espanto, sóc un cagat.

Ja ho sé, sóc un cagat i sempre ho seré.

Al trencar de l'alba

em vaig despertar

si se'n pot dir així,

perquè potser no vaig ni dormir.

El llop als peus del meu roure

Es va quedar ben fregit

Vaig anrme'n a corre cuita

Quina merda de nit.

Vaig tornar cap al refugi

I els amics tots preocupats.

Els hi explico tota la història

Sóc un flipat!!!

Lluna plena no tornis més

Que jo sóc molt desgraciat, ja ho saps

No em miris així, que m'espanto, sóc un cagat.

Ja ho sé, sóc un cagat i sempre ho seré.

I ara a més, la gent diu que estic boig

Potser és una fantasia

La gent em mira i no em creu

I això que agafen, riuen i es giren.

Lluna plena no tornis més

Que jo sóc molt desgraciat, ja ho saps

No em miris així, que m'espanto, sóc un cagat.

Ja ho sé, sóc un cagat i sempre ho seré.