Qui sap si algun dia trobaré la felicitat.

Qui sap si avui jo sóc el convidat.

A aquesta taula d'honor, que m'has preparat.

On guardes tot allò que has deixat.

Potser tinc raó, quan jo mateix penso

Que jo sóc un gran imbècil i que vaig creure-m'ho.

Em vas utilitzar, com a un Action Man

Que desmontes per tornar-lo a construir.

Lamento dir-te una simple cosa

Jo no sóc així...

Jo sóc un heroi que va salvar el teu cor

De tot mal i de tota corrupció.

Tu m'ho tornes destrossant-me com si fós un ninot

Ja ho sé, jo un pobre imbècil és el que sóc.

Qui sap si mai més podré tornar a dormir tranquil

Ara necessito un gelocatil.

No en tinc pro en treure'm aquesta espina.

Tinc mal de cap, necessito una aspirina.

Jo et vaig treure del món on vivies

A la cantonada de la nova autovia,

Vaig fer de tu una noia senzilla

I ara fas que jo em torni papilla.

Fas que em senti com si fós un vomit

Allò dolent que del teu ventre ha sortit.

Necessito que algú em reculli

No puc fer que sempre més la sang em bulli.

Perquè tu ara em fots molta ràbia

Jo a tu ara mateix et matava.

T'has tornat a perdre entre la prostitució

Vas destrossar el meu cor i el meu Ford Escort.

Jo sóc un heroi que va salvar el teu cor

De tot mal i de tota corrupció.

Tu m'ho tornes destrossant-me com si fós un ninot

Ja ho sé, jo un pobre imbècil és el que sóc.

I m'ho agraeixes així, embrutant cada nit el meu coixí.

Del teu fastigós aroma de nit, de bar

De garito de berres i 4 pringats.

Necessito oblidar-te, ja, però ja

Tanta porqueria no la puc suportar i menys si penso que...

Jo sóc un heroi que va salvar el teu cor

De tot mal i de tota corrupció.

Tu m'ho tornes destrossant-me com si fós un ninot

Ja ho sé, jo un pobre imbècil és el que sóc.