Alt Empordà, Figueres.
Tramuntana i tempesta.
La pluja cau pel carrer
Tot està fet un merder.
Paraigües escapant
Buscant sombres, refugis.
El teu enmig de la plaça
Jo esperant que pugis.
I et mulles pels cantons
Parada, et veig plorant
El vent et ve en contra
No és aigua, és el teu llant.
I agafo i baixo escales avall
corrent m'entrabanco, quin daltabaix.
Recupero forces, però pensant
Que si no vinc ara després serà massa tard.
Agenollada, sota un bassal de fang
No puc suportar veure't així.
Tirada pel terra
Tirada i aquí, un matí.
No aguanto més desde ma finestra
veure com s'entela el vidre i tu feta una merda.
Jo et dono suport, i si vols plorar
Que no sigui de por.
Jo voldria que ho féssis per amor.
La meva espatlla disponible
Per aguantar les teves penes
Ja no sé si sóc compositor
o Psicòleg o un "nenes".
I agafo i baixo escales avall
corrent m'entrabanco, quin daltabaix.
Recupero forces, però pensant
Que si no vinc ara després serà massa tard.
Perquè del que estic segur és que puc fer alguna cosa
Si més no per ajudar,
Puc portar-te a casa meva, està al davant.
Jo de tu em puc ocupar.
I si vols del teu costat no em separo,
Com un gos no ho fa del seu amo.
I si vols em quedo per tota la vida
Com en una rosa allà aguanta l'espina.
Necessites el suport d'algú
No pots estar sense ningú.
Estàs malament, perduda, mullada, estàs freda.
Deixa que jo et curi el mal que et corre a les venes.
I ara ja tot s'ha assecat
Fins i tot les teves llàgrimes.
Salades com el mar
amargues per l'ànima.
I agafo i baixo escales avall
corrent m'entrabanco, quin daltabaix.
Recupero forces, però pensant
Que si no vinc ara després serà massa tard.
Perquè del que estic segur és que puc fer alguna cosa
Si més no per ajudar,
Puc portar-te a casa meva, està al davant.
Jo de tu em puc ocupar.
